Ara mateix, un dels debats més interessants dins el món de la docència és el que té a veure amb les novetats de la LOMLOE, també coneguda com la llei Celaá. La que serà la novena reforma educativa de la democràcia, està a punt d’entrar en vigor i de ser publicada al BOE. Però, quins són els canvis de la llei Celaá, quins punts clau són els que hem de tenir en compte?

Per facilitar la seva comprensió, des de Doqua us presentem aquest petit resum de la Llei Celaá, on tractarem tots els temes controvertits relatius a l’escola concertada, l’educació especial, la llengua castellana, la repetició de curs i l’assignatura de religió, entre altres. En definitiva, si voleu conèixer totes les novetats de la llei Celaá, són aquestes.

Què és la llei Celaá i quan entra en vigor?

Com hem dit, la llei Celaá és la novena reforma educativa del Govern Espanyol. En aquests instants ha estat proposada i aprovada per majoria al Congrés, i pròximament es presentarà al Senat per aprovar-se i publicar-se definitivament al BOE. 

En aquest sentit, els partits contraris a la seva aplicació compten amb la possibilitat d’oposar-se a ella presentant esmenes al Senat. Ara mateix, el seu pas per aquest últim òrgan es contempla com un tràmit, però és cert que la llei encara podria modificar algun dels seus punts. Tot i que s’aprovarà durant les setmanes vinents, no entraria en vigor fins al curs 2021-2022.

Com afecta l’escola concertada

Tot i que l’escola concertada ha estat un dels punts més sonats de la llei Celaá, en realitat els seus canvis afectaran principalment a la Comunitat de Madrid. Són els següents:

• No es podrà cedir sòl públic per a la construcció de noves instal·lacions d’educació concertada
• Es prohibirà concertar centres que segreguin l’alumnat per sexe.

En resum, és una llei que limita el rol, l’extensió i la situació actual de l’escola concertada, especialment pel que fa a la seva ampliació. 

Reforços en educació especial

La novetat principal de la nova llei és que el Govern iniciarà un pla a deu anys vista amb la intenció de què “els centres ordinaris comptin amb els recursos necessaris per atendre en les millors condicions a l’alumnat amb discapacitat”. La descripció completa es pot llegir a la disposició addicional quarta de la llei, disponible aquí.

En resum, la idea principal d’aquest pla és oferir continuïtat, estabilitat i qualitat a l’educació especial d’ara i del futur.

La llengua castellana ja no és vehicular

Tot i que aquest és un dels punts que més rebombori ha generat, en realitat ocasionarà pocs canvis reals a les aules. La llei Celaá reverteix una expressió que va aparèixer per primer cop a la LOMCE (també coneguda com la llei Wert) que considerava que la llengua castellana era vehicular per tot l’Estat.

Pel que fa a Catalunya, no hi ha canvis perquè la LEC (Llei d’Educació de Catalunya) estableix que la llengua vehicular del territori és el català. Cada comunitat pot tornar a escollir quina és la seva llengua i haurà de garantir els drets dels alumnes a rebre ensenyament en totes les llengües cooficials. 

Menys repeticions i promocions de curs més laxes

La nova llei permetrà repetir, com a recurs excepcional, un sol cop a primària i no més de dos abans de complir els 16 anys, a 4t de l’ESO. Ara ja no es contemplarà el nombre de suspensos i passarà a ser una decisió col·legiada del claustre. 

L’ESO es podrà superar amb alguns suspens i es podrà passar al segon curs de Batxillerat amb dues assignatures suspeses, les quals s’hauran de recuperar l’any següent. Serà possible graduar-se a Batxillerat amb una assignatura suspesa si no és per inassistència continuada i l’equip docent valora que s’han assolit les competències necessàries.

L’assignatura de religió perd pes

Tot i que l’assignatura de religió no abandona la jornada escolar -els acords del Vaticà obliguen a mantenir-la-, ara ja no computa al butlletí de notes. Dit d’una altra manera, es manté com a assignatura d’oferta obligatòria però és optativa. 

La traducció d’aquests canvis és que tots aquells alumnes de batxillerat que l’agafaven per pujar nota ara ja no la cursin. En conseqüència, el professorat de religió podria arribar a perdre llocs de treball.

Nova assignatura obligatòria: Valors Cívics i ètics

Mentre algunes assignatures perden pes, n’hi ha d’altres que arriben com a obligatòries. La nova assignatura de la llei Celaá és la de Valors Cívics i ètics, una espècie d’Educació per la Ciutadania renovada, que ara també tracta la sostenibilitat, l’educació digital i la igualtat de gènere. 

Altres punts importants

Tot i que aquests són els principals titulars de les novetats de la llei Celaá, hi ha d’altres aspectes que també poden ser interessants de comentar. Un d’ells és que la propera normativa impulsarà l’educació infantil de 0 a 3 anys amb una oferta “pública, suficient i assequible” que aconsegueixi “atendre totes les sol·licituds d’escolarització”. Cabria esperar més contractació de personal docent per aquesta franja d’edat. 

Tanmateix, s’inclouen noves mesures disciplinars al personal docent, que ara podrà ser apartat de les seves funcions si mostra “una manifesta falta de condicions per a ocupar un lloc de treball docent”, un aspecte que serà valorat per una inspecció educativa. Pel que fa a l’admissió en casos on la demanda superi l’oferta, els centres es regiran per el nombre de germans matriculats, la proximitat i la renda familiar. Com a darrer apunt, també es fomentarà l’educació afectivo-sexual des de primària.

En resum

Tenint en compte tots els punts clau de la Llei Celaá que hem comentat, podríem arribar a dir que la propera reforma educativa s’allunya del tarannà conservador de la llei Wert, és més inclusiva i fa que tant l’educació concertada com l’assignatura de religió perdin pes. 

Si teniu algun dubte sobre les novetats de la LOMLOE, podeu accedir al document oficial publicat a la pàgina oficial del Ministeri d’Educació. Com és una llei amb una profunda falta de consens polític, també us pot interessar aquest debat sobre la nova reforma publicat a Cadena Ser.