Potenciar aquestes aptituds personals és un complement indispensable per millorar paral·lelament el desenvolupament cognitiu, i així formar els elements essencials de la personalitat integral. Per tant, l’educació emocional és un procés educatiu continu i permanent, que requereix temps i ha d’estar present durant la formació acadèmica i personal al llarg de tota la vida.

Degut a aquest enfocament que engloba i enllaça la vessant interpersonal amb la cognitiva, l’educació emocional s’ha posicionat com una eina d’aprenentatge per millorar tendències, comportaments i actituds constructives i disminuir les destructives, especialment en els nens i els més joves. Així, aquesta nova disciplina s’ha convertit en una ajuda per definir estratègies i proporcionar recursos per afrontar-se a les inevitables experiències de la vida.

Aquesta eina per la vida quotidiana permet reconduir pensaments i accions inapropiades, fruit de la manca de control emocional, el qual pot derivar en estrès, ansietat, depressió, violència i anorèxia, i altres comportaments de risc que poden derivar en el consum de drogues o el suïcidi. Educar per redirigir aquestes circumstàncies requereix dels professionals i els mètodes adients, que ajudaran a consolidar la competència emocional adquirida segons les experiències viscudes.