L’educació emocional encara és una tasca pendent de la nostra societat. Només observant al nostre voltant ens trobem situacions relacionades amb depressions, ansietat, assetjament i violència. Totes aquestes situacions es poden prevenir si els infants i els adolescents aprenen a reconèixer les seves emocions i a expressar-les i a regular-les de manera saludable. Només així fomentarem un correcte benestar personal i social.
Com a educadors, sovint ens trobem amb alumnes que viuen el seu procés d’aprenentatge associat a estats emocionals desagradables com la por, la ràbia, la frustració o l’estrès. Que l’alumne aprengui estratègies per regular-los incidirà directament en la seva capacitat d’atenció, memòria i aprenentatge, i en conseqüència en la seva motivació.
Atendre les necessitats emocionals dels alumnes permet fomentar una inclusió real dins l’aula. Així, unes correctes competències emocionals seran necessàries per relacionar-nos amb els altres de manera constructiva, i per posar en pràctica metodologies interactives com l’aprenentatge cooperatiu. Generalment, quan recordem els nostres docents més estimats, tendim a evocar característiques com la proximitat, la confiança, la capacitat per motivar, l’empatia, etc. Tots aquests punts estan relacionats amb les competències emocionals. Gaudir d’educadors emocionalment intel·ligents ofereix uns referents que permeten als alumnes desenvolupar aquestes habilitats a través de l’exemple.
El sistema educatiu estarà incomplet fins que no sigui capaç d’incorporar-hi l’educació emocional de manera intencionada i sistemàtica.
