Heu escoltat a parlar de l’aprenentatge basat en problemes? Aquesta metodologia d’aprenentatge recomanada per a docents de secundària està agafant cada vegada més força els darrers anys. Però, també és cert que, tractant-se d’una novetat, és probable que molts membres del cos docent la desconeguin.
Per ajudar a que això no passi, avui us fem cinc cèntims sobre l’aprenentatge basat en problemes o PBL (de l’anglès Problem Based Learning), que no s’ha de confondre amb l’ABP (Aprenentatge Basat en Projectes). Us animeu a llegir-nos?
L’aprenentatge basat en problemes és una metodologia d’ensenyament-aprenentatge que s’integra dins les conegudes com a “metodologies actives”. Això significa que les tècniques i estratègies didàctiques que s’utilitzen durant la metodologia PBL posen a l’aprenent en el centre del procés com a agent actiu de l’aprenentatge.
L’objectiu que es persegueix és el d’ajudar als estudiants a assolir els aprenentatges esperats d’una manera competencial a través d’un model autogestionat, col·laboratiu i motivador. Un cop fetes les presentacions, anem a veure com funciona l’Aprenentatge basat en problemes. Si agafem un exemple de PBL per analitzar, el primer que veurem es que capgira l’ordre habitual en què s’acostuma a plantejar l’aprenentatge d’un contingut.
Tradicionalment, primer es presenten els continguts, es treballen amb algunes activitats i, posteriorment, es comprova el progrés dels alumnes amb algun tipus de prova avaluativa. La metodologia PBL, per contra, comença presentant una situació problema o una pregunta que cal resoldre per, posteriorment, mirar de cercar els continguts necessaris per arribar a la solució i dur a terme els aprenentatges que cal assolir per fer-ho.
En llenguatge pedagògic, el que hem fet és “reorganitzar els continguts d’acord amb la seva potencialitat per tal de donar resposta a un problema”. D’aquesta manera aconseguim un efecte col·lateral molt interessant: els alumnes coneixen el motiu pel qual estan treballant els continguts i la utilitat que tindran els nous aprenentatges que estan assolint.
Com qualsevol altra metodologia que vulguem implementar a la nostra aula, ens caldrà un cert temps per assolir els coneixements i l’experiència perquè tot funcioni com una seda. Per ajudar-vos a arribar a aquest moment com més aviat millor, us oferim alguns consells que estem segurs que us seran de gran utilitat.
Guiar molt als alumnes en les seves primeres experiències amb el PBL.
Com sempre que ens enfrontem a una nova metodologia, el primer cop que fem un PBL cal que tingui uns passos ben marcats i un procés clarament estipulat. Amb un bon guiatge per part dels docents, serà més fàcil pels alumnes comprendre què s’espera d’ells i quin és el procés que seguiran.
Acotar molt el problema que volem resoldre i els continguts que necessitarem treballar.
De la mateixa manera, definir molt clarament el problema i el tipus de solució que s’espera és molt important de cara a les primeres vegades que plantegem un exemple de PBL. Sovint els alumnes no saben de quines maneres es pot donar resposta a un problema i fins que no guanyin certa autonomia en aquest aspecte.
Començar amb l’ABP curts, de poques preguntes i sessions.
És recomanable que els primers cops que implementem la metodologia PBL, el nostre plantejament del problema o la pregunta no siguin molt ambiciós. És millor plantejar problemes acotats i no incorporar moltes preguntes. És important anar agafant confiança amb aquesta metodologia abans de fer propostes més llargues o ambicioses.
Anar afegint, a poc a poc, altres estratègies didàctiques.
Les metodologies actives combinen molt bé amb altres tipus d’estratègies, com ara l’aprenentatge cooperatiu, l’avaluació formativa, les rutines de pensament… Però és convenient no carregar massa l’estructura bàsica de l’ABP les primeres vegades que el presentem als alumnes. És més recomanable anar-ho fent amb mesura, encara que els alumnes ja les coneguin i les hagin treballat abans.
Com hem comentat anteriorment, la metodologia PBL comença sempre amb un problema o pregunta, mitjançant la qual, els alumnes comencen la seva investigació per mirar de trobar la millor solució.
Sovint, però, ens passa que trobar aquesta pregunta o situació concreta és un pèl complicat, sobretot les primeres vegades que volem dur a terme propostes d’aprenentatge amb la metodologia PBL. Per mirar de donar-vos un cop de mà, us oferim alguns exemples de PBL, basats en diversos tipus de situacions i preguntes.
Aquest tipus de situacions es poden extreure de la vida quotidiana, com ara, “com podem eliminar els embussos de trànsit en la nostra ciutat”, o “com podríem fer la compra per tot un més en un pis d’estudiants amb un pressupost de 200 €”.
Un problema de caire persuasiu. De manera similar als exemples de PBL que hem vist fa un moment, aquest tipus de problemes acostumen a demanar solucions per tal de canviar algun comportament o hàbit. Alguns exemples podrien ser “com reduir els residus d’una llar” o “com fomentar els hàbits saludables entre els adolescents”.
En aquest tercer tipus de preguntes o plantejaments es caracteritzen per ser una mica més oberts i generals que la resta. La idea és la de donar una pregunta o situació que pot derivar en diverses vies d’investigació fins a trobar solucions variades. Alguns exemples podrien ser “acidesa d’estómac” o “Per què és difícil atrapar una mosca amb les mans”.
Un altre tipus interessant de preguntes poden ser aquelles que proposen als alumnes donar la seva opinió sobre un tema. Per fer-ho, i a través de les activitats plantejades, els alumnes abans hauran d’investigar i reflexionar sobre la pregunta inicial, com per exemple: “per què mai una dona ha estat presidenta del govern?”
Seguim amb una altra tipologia molt interessant: aquella que ens desafia a pensar “que passaria si…”, per exemple “Què hagués passat si Rosa Parks hagués renunciat al seu seient?”, “Què passaria si la temperatura global del planeta pugés 10º?” Com veieu, aquestes qüestions poden esdevenir un bon punt de partida per treballar una gran quantitat de continguts.
Finalment, i molt relacionat amb la categoria anterior, trobem les habituals propostes de pensar i reflexionar posant-se en el paper d’una altra persona o en una situació allunyada de la nostra realitat, per exemple: “sou enginyers de la NASA i esteu a punt de planificar la primera base lunar de la humanitat. Quines serien les 10 coses més importants que hauríeu de tenir en aquesta base?”.
Sabem que començar amb qualsevol nova metodologia no és gens fàcil. Per això, hem preparat un curs d’aprenentatge basat en problemes molt complet amb tot allò que necessiteu per implementar aquesta metodologia amb els vostres alumnes. Aquí en teniu un petit tast.
Pels que sou novells en aquesta metodologia, en el nostre curs trobareu un complet pas a pas per dissenyar la vostra primera proposta amb la metodologia PBL. Per aquells i aquelles de vosaltres que ja coneixeu aquesta metodologia, trobareu un munt de consells pràctics per enriquir els vostres PBL, així com un parell d’idees per continuar fomentant l’autonomia dels vostres alumnes amb propostes de PBL més elaborades.
Si us heu quedat amb ganes de saber més sobre l’aprenentatge basat en problemes, també podeu donar un cop d’ull a aquest post on repasem les fases de la seva graella de programació.
D’altra banda, si vols aprofundir en altres metodologies d’aprenentatge innovadores, no et pots perdre aquest post on tractem les situacions d’aprenentatge, una de les novetats incorporades amb la LOMLOE. Esperem haver-vos ajudat a entendre millor l’aprenentatge basat en problemes, fins aviat!
Comparteix aquest article…
Millora les teves competències sobre tots els aspectes relatius a la programació didàctica amb els nostres cursos reconeguts pel Departament d’Educació.
Descobreix com Canva pot transformar la teva aula! Crea presentacions, pòsters i infografies atractives que captaran l’atenció dels teus alumnes i faran que l’aprenentatge sigui més visual i impactant.
Seguim oferint-te recursos educatius imprimibles. Avui repassem l’anglès amb una graella on gamifiquem l’aprenentatge.
T’ajudem entendre els ets i uts de l’escola inclusiva. Què comenta el Departament d’Educació al respecte i quins beneficis aporta.
T’oferim un seguit de recursos, eines i recomanacions enfocades a l’atenció a la diversitat que t’ajudaran a treballar millor a l’aula.
