Està passada de moda la classe magistral en què el llibre és l’única eina d’aprenentatge i el transmissor de coneixements és el docent? Us heu preguntat alguna vegada com es produeix l’aprenentatge en una escola sense llibres?
Per treballar amb un enfocament globalitzat, com per exemple a través del treball per projectes o altres pedagogies actives, és necessari ensenyar sense llibres? Són prou pràctics per a l’aprenentatge en aules del segle XXI? I els continguts, són funcionals i significatius?
En aquest post valorem si l’escola sense llibres és una moda o una necessitat.
En els darrers anys, les escoles estan vivint una transformació pedagògica que defuig de l’enfocament tradicional de l’aprenentatge. El docent ja no és el tradicional transmissor de coneixements, ni l’únic portador d’aquests, i els alumnes ja no tenen un paper tan passiu com el d’escoltar i memoritzar.
El desplegament de competències i la seva avaluació, així com l’enfocament globalitzat, han portat a plantejar-nos i posar en marxa diferents estratègies d’ensenyament i aprenentatge com, per exemple, el treball per projectes i l’aprenentatge cooperatiu, que tenen un enfocament més actiu, més viu, competencial i significatiu i on els alumnes estan més connectats amb l’aprenentatge.
En aquest context, doncs, ensenyar sense llibres ha estat una estratègia que moltes escoles han escollit per tal de fer menys rígides les situacions d’aprenentatge, utilitzant metodologies actives. Han vist que poden programar i portar a terme les classes sense haver de seguir fil per randa els continguts dels llibres, sinó disposant d’ells quan és necessari i reformulant les programacions didàctiques.
En altres posts hem parlat sobre els beneficis del treball per projectes, entre aquests, la motivació dels alumnes, la seva participació i implicació en el mateix procés d’aprenentatge, i l’enfocament competencial i globalitzador que aporta aquesta metodologia i altres pedagogies actives, com el PBL, l’aprenentatge cooperatiu, etc.
Els projectes, tant si sorgeixen dels interessos inicials dels mateixos alumnes, com si són causats per l’escola i/o el docent, promouen la motivació dels alumnes perquè aquests:
Al llarg de la nostra experiència a l’aula hem pogut comprovar que els alumnes mostren més interès i implicació per aprendre quan són una peça clau en el seu propi procés d’aprenentatge, quan han de prendre decisions, i quan han d’arribar a acords amb els companys en el treball per projectes.
Així, ensenyar sense llibres en els projectes, no vol dir que aquests no siguin necessaris, ja que aporten molta informació necessària i vital pels aprenentatges, sinó que cal repensar una altra manera de fer-los servir a l’aula.
Per tant, si les metodologies i estratègies com el treball per projectes reclamen més acció i implicació per part dels alumnes, serà necessari enfocar l’ús dels llibres de manera menys rígida que la plantejada tradicionalment, tot fent-ne ús quan sigui necessari i sense limitar-nos a la seva rigidesa seqüenciada, en funció dels objectius d’aprenentatge que ens hàgim plantejat.
Abans hem posat per exemple el treball per projectes. Continuant en aquesta línia, sabem que el treball en equip i la recerca d’informació és bàsica per engegar un bon projecte.
Així, en equip o en l’àmbit individual, els alumnes hauran de fer una petita investigació sobre aspectes rellevants del projecte, i després compartir i socialitzar-se amb aquesta informació. I això ho podran aconseguir mitjançant llibres, documentació de la biblioteca escolar o municipal, connexió i recerca a internet, fent entrevistes o qüestionaris, etc.
L’enfocament globalitzat dels projectes, on intervenen diferents àmbits, com el lingüístic, el matemàtic, coneixement del medi, valors, etc. comporta treballar amb diferents llibres, sense seguir una estructura rígida en l’aprenentatge de continguts.
Per aquest motiu, moltes escoles han apostat per ensenyar sense llibres, afavorint la creació de materials per part dels mateixos alumnes, agents actius i protagonistes dels seus propis aprenentatges. Però aquest fet, no significa que ja no hi hagi llibres a l’aula, sinó que se’n faci un ús diferent, més competencial i adaptat a les necessitats dels alumnes.
A continuació us compartim alguns consells per ensenyar sense llibres en el marc del treball per projectes:
Els llibres ens obren els ulls a nous mons, a nous aprenentatges, a ser més imaginatius, i a veure les coses amb uns altres ulls, per això són importants. Però l’ús que en fem dependrà de com plantegem les situacions d’aprenentatge a l’aula perquè els alumnes esdevinguin més crítics i desenvolupin competències pròpies del segle XXI.
Així que, ara que heu llegit aquest post, ja teniu algunes eines i consells més per començar a aplicar el treball per projectes en una escola sense llibres.
Volem acomiadar-nos amb un parell de posts relacionats amb el tema d’avui. D’una banda, us oferim 5 dinàmiques de cohesió de grup que us ajudaran a posar en pràctica el treball per projectes; d’una altra, compartim el post que us explica què és Plickers i perquè pot ser una eina digital que es coordini bé amb la idea de treballar sense llibres.
Us deixem amb el següent vídeo i amb aquest recull d’escoles que treballen sense llibres. Fins aviat!
Comparteix aquest article…
Millora la comunicació entre tots els components del centre educatiu, utilitza eines digitals o refina les teves capacitats docents amb els nostres cursos del perfil professional de Metodologies Globalitzades.
Descobreix com Canva pot transformar la teva aula! Crea presentacions, pòsters i infografies atractives que captaran l’atenció dels teus alumnes i faran que l’aprenentatge sigui més visual i impactant.
Seguim oferint-te recursos educatius imprimibles. Avui repassem l’anglès amb una graella on gamifiquem l’aprenentatge.
T’ajudem entendre els ets i uts de l’escola inclusiva. Què comenta el Departament d’Educació al respecte i quins beneficis aporta.
T’oferim un seguit de recursos, eines i recomanacions enfocades a l’atenció a la diversitat que t’ajudaran a treballar millor a l’aula.
