3 eines de Canva que facilitaran el teu dia a dia com a docent
Canva s’ha convertit en una eina imprescindible per a molts docents gràcies a la seva facilitat d’ús i versatilitat. A més de permetre dissenyar materials
formació del professorat
Dones científiques per a estudiar a l’aula7 min read
El 22 de desembre del 2015, l’Assemblea General va decidir establir un dia internacional anual per reconèixer el paper crític que juguen les dones i les nenes en la ciència i la tecnologia. És per això que es va establir l’11 de febrer com el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, i és el moment en què es realitzen diferents esdeveniments on és força comú trobar als centres propostes de dones científiques per estudiar a l’aula.
La igualtat de gènere a l’aula no hauria de ser una tasca d’un sol dia, sinó un treball transversal, un aspecte que es visqués al dia a dia i des dels diferents àmbits de coneixement. És per això que al post del Blog de Doqua d’avui us proposem tot un seguit de dones científiques per estudiar a l’aula que poden ser treballades al llarg de tot el curs escolar i ho farem amb prou marge perquè tingueu temps per a planificar la vostra pròpia activitat per l’11 de febrer. Repassarem personalitats històriques i també dones científiques actuals. Som-hi!
Índex del post
Dones científiques de la història
Hi ha moltes dones científiques per estudiar a l’aula que poden ser citades quan es treballin moments històrics concrets o descobriments importants per a la humanitat. És per això que us en presentem una petita selecció. A veure si les coneixeu totes:
Marie curie
Polònia 1867 – França 1934
Pionera en el camp de la radioactivitat, va ser la primera persona que va rebre dos premis Nobel en diferents especialitats —física i química— i la primera dona que va ocupar un lloc com a professora a la Universitat de París. Només per aquests dos fets ja hauria de ser coneguda per l’alumnat, però és que, a més, Marie Curie va fer els primers estudis sobre el fenomen de la radioactivitat (terme que ella mateixa va encunyar), va realitzar tècniques per a l’aïllament d’isòtops radioactius i va descobrir dos elements, el poloni i el radi.
Us recomanem la pel·lícula Madamme Curie (2019).
Lise Meitner
Àustria 1878 – Regne Unit 1968
Va formar part de l’equip que va descobrir la fissió nuclear, un èxit pel qual el seu amic i col·laborador Otto Hahn va rebre el Premi Nobel. Meitner va proporcionar la primera explicació de la fissió nuclear de l’urani en termes de física teòrica. El seu és un dels casos més clars en què el comitè del Nobel ha passat per alt una dona autora d’una troballa científica de primera línia, la qual, entre altres aplicacions, va donar lloc a reactors per a la producció d’electricitat, a les armes nuclears utilitzades durant la Segona Guerra Mundial i a la medicina nuclear. L’element número 109, el meitneri, va rebre aquest nom en honor seu.
Una curiositat és que Lise Meitner no va voler col·laborar en la bomba atòmica. Si us interessa llegir-ne una mica, no us perdeu aquest post.
Rachel Carson
Estats Units, 1907-1964
Biòloga marina i conservacionista nord-americana que, a través de la publicació de “Primavera silenciosa”, el 1962, va portar a un nivell sense precedents la preocupació sobre el medi ambient en la consciència col·lectiva de la societat nord-americana. “Primavera silenciosa” també es va trobar amb la ferotge oposició d’empreses químiques, va ser ella qui va impulsar un canvi en la política nacional sobre pesticides, situació que va portar a una prohibició a escala nacional del DDT i altres pesticides, i va inspirar un moviment ambiental de base que va portar a la creació de l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units.
Katherine Johnson
Estats Units, 1918-2020
Física, científica espacial i matemàtica nord-americana que va contribuir a l’aeronàutica dels Estats Units i els seus programes espacials amb l’aplicació primerenca de les computadores electròniques digitals a la NASA. Coneguda per la seva precisió en la navegació astronòmica, va calcular la trajectòria per al Projecte Mercury i el vol de l’“Apol·lo 11” a la Lluna el 1969.
Si voleu conèixer la lluita que va haver de fer Katherine Johnson per ser reconeguda, no us perdeu la pel·lícula Figuras ocultas (2016).
Margarita Salas
España, 1938-2019
Bioquímica espanyola que va iniciar el desenvolupament de la biologia molecular a Espanya i va centrar el seu treball com a professora vinculada “ad honorem” del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), al Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa de Madrid (CSIC-UAM). El 2016 es va convertir en la primera dona que va rebre la Medalla Echegaray, atorgada per la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Entre les seves millors contribucions científiques, destaquen la determinació de la direccionalitat de la lectura de la informació genètica, durant la seva etapa al laboratori de Severo Ochoa, i el descobriment i caracterització de l’DNA-polimerasa del fag Φ29, que té múltiples aplicacions biotecnològiques per la seva altíssima capacitat d’amplificació de l’ADN.
Dones científiques actuals
També hem de tenir en compte que també hi ha moltes dones científiques actuals que poden servir de referent per a tot l’alumnat per la gran contribució que fan al coneixement científic global.
Donna Strickland
Canadà, 1959
Enginyera física i pionera en la investigació en el camp dels làsers. És professora associada del Departament de Física i Astronomia de la Universitat de Waterloo. El 2 d’octubre de 2018, Strickland va ser guardonada amb el Premi Nobel de Física, juntament amb Gérard Mourou i Arthur Ashkin. És la tercera dona en la història guanyadora del Premi Nobel de Física, després de Marie Curie, el 1903, i Maria Goeppert-Mayer, el 1963.
Frances H. Arnold
Estats Units, 1956
Científica i química nord-americana. Va ser premiada amb el Premi Nobel de Química el 2018 juntament amb George P. Smith i Gregory Winter. Estudia l’evolució i les seves aplicacions en ciència, medicina, química i energia.
Elizabeth Blackburn
Austràlia, 1948
Bioquímica australiana, descobridora de la telomerasa, un enzim que forma els telòmers durant la duplicació de l’ADN. Va ser Premi Nobel de Medicina el 2009.
María Blasco
Espanya, 1965
Biòloga molecular i científica espanyola especialitzada en els telòmers i la telomerasa. Des del 22 de juny de 2011 dirigeix a Espanya el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO).
Elena García Armada
Espanya, 1971
Enginyera industrial espanyola que lidera el grup del CSIC que ha desenvolupat el primer exosquelet biònic del món per a nens amb atròfia muscular espinal, una malaltia degenerativa que afecta prop de 2.000 menors a l’Estat espanyol.
Llibres i propostes didàctiques sobre dones científiques per estudiar a l’aula
A més de conèixer el nom i la trajectòria de dones científiques, també es poden realitzar unitats didàctiques específiques per treballar alguns dels àmbits de coneixement en què van destacar algunes de les dones esmentades. Us recomanem, doncs, els següents llibres, que contenen molta informació de referència:
• Diversos autors (2019). Mujeres de ciencia. 2019.
• Casado, María José (2006). Damas del laboratorio. Debate.
• Navarro, Joaquín (2019). Mujeres matemáticas. RBA.
• Levi-Montalcini, Rita (2017). Las pioneras. Editorial Crítica.
• Cívico, Irene; Parra, Sergio (2018). Las chicas son de ciencias. Montena.
També us hem fet un recull de propostes didàctiques que us poden servir d’inspiració per portar aquest tema a l’aula:
També us hem fet un recull de propostes didàctiques que us poden servir d’inspiració per portar aquest tema a l’aula:
Una mica més sobre el treball de la igualtat
I si us heu quedat amb ganes d’aprendre, no podeu deixar de veure aquests dos vídeos que us presentem a continuació, que no només ens faran reflexionar a nosaltres, sinó que poden servir també per veure la importància de les dones científiques per estudiar a l’aula i així afavorir la igualtat de gènere:
Comparteix aquest article…
Quins cursos et poden ajudar?
Crea programacions didàctiques i programacions basades en projectes per a treballar aquests i més temes.
Posts anteriors
Aquí tens els últims articles que hem publicat.
Recorda que pots filtrar-los per temàtica des del menú superior
Idees i recursos de Canva per a educació infantil, primària i secundària
Descobreix com Canva pot transformar la teva aula! Crea presentacions, pòsters i infografies atractives que captaran l’atenció dels teus alumnes i faran que l’aprenentatge sigui més visual i impactant.
Recursos educatius imprimibles: repàs d’anglès ludificat
Seguim oferint-te recursos educatius imprimibles. Avui repassem l’anglès amb una graella on gamifiquem l’aprenentatge.
Què és l’escola inclusiva i com aplicar-la a l’aula
T’ajudem entendre els ets i uts de l’escola inclusiva. Què comenta el Departament d’Educació al respecte i quins beneficis aporta.
